Partits com el d'ahir demostren que de vegades som un públic fred per que Montilivi, amb la seva situació geogràfica i al ser un estadi molt obert, tant obert que nomès tenim 3 grades, no ajuda massa tampoc.
En tot cas l'únic postiu d'ahir fou el resultat per que la resta, a banda de Serra, Ponzo i Paco Estaban fou força llastimòs. Per cert, enhorabona als 3.800 valents que èrem ahir a l'estadi.
Seguim sense entendre com es fa malbé a Chechu a la banda esquerra, com es juga amb el mig del camp (Dorca-Matamala) a 20 metres dels dos davanters i com no es confia amb cap jugador esquerrà.
Alhora costa de creure que aquestes alçades no disposem de samarretes oficials, per sort, sabem que per quan no faci tanta fred les podrem duur a sobre.
Partits com el d'ahir ens fan enyonar encara més a Miki Albert, les ocasions fallades per Jito (imperdonable no sentenciant el 2-0 i tirant el penal fatal) i de Arnal Llibert (massa ansiòs i sense ritme) fan que quan el veiem a la llotja tinguem ganes de demanar-li que salti al camp.
Estem segurs que ell s'en mor de ganes, però preferim gaudir de la seva amabilitat durant molts anys i de la seva feina al club.
L'hivern serà dur a Montilivi, per això cal que tots anem al camp per que els punts de casa són vitals per aconseguir la permanència i no patir massa. Ahir es varen creure superiors al rival, que ho eren, però no ho van demostrar.
Per cert!!! (com diria el Cuní) ja tenim domini propi (www.penyamikialbert.com)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada